Per Pau Gómez
Trenta tres anys després de revolucionar el concepte de cinema espectacle, la saga Star Wars continua engrandint el seu legat. Més enllà de la febre de pel·lícules de l´espai que va generar i de les diferents imitacions de sèrie B, les referències cinèfiles a l´univers creat per George Lucas han sigut moltes i variades, començant per l´humor irreverent i afilat de les cintes de Kevin Smith i acabant per la recent i molt recomanable Los hombres que miraban fijamente a las cabras. Concebuda pels seus responsables (des del director Grant Heslov fins al pòquer de primeres figures que la protagonitzen) com un passatemps informal i una trobada al·lucinatòria entre amics, esta comèdia inspirada en esdeveniments autèntics constitueix un homenatge gens dissimulat al fonament místic de la franquícia galàctica.
Els personatges de Los hombres que miraban... són, en essència, uns individus convençuts de poder controlar les accions de l´enemic i, fins i tot, de fer que el seu cor deixe de bategar amb el poder de les seues ments. Ells mateixos s´autodenominen –i recordem que és una reconstrucció de fets reals- cavallers Jedi i, per això, no es tallen a l´hora de fer servir conceptes com el lado oscuro o d´equiparar els seus destins (és el cas del periodista interpretat per Ewan McGregor) al del mateix Luke Skywalker. Esta translació del llenguatge dels Vader, Leia i companyia al desert d´Irak té unes conseqüències hilarants: per exemple, quan George Clooney es dedica a instruir el padawan McGregor pels camins de la força, i l'anima a trobar el seu Jedi interior (recordem que l´actor escocés va ser l'Obi Wan Kenobi de la segon i per moments ridícula trilogia) en un moment de connexió mística que arriba a l´èxtasi més absolut amb els acords del More than a Feeling del grup Boston. Sona freak, veritat?
Tanmateix, no tot en este film recorda a aquella galàxia molt llunyana, evidentment. Hi ha molta incorrecció política, filosofia hippy i, fins i tot, alguna reminiscència a Kill Bill. I cabres, moltes cabres. Però a ningú se li escapa que, després d'haver vist la interpretació genial de Clooney en esta cinta, George Lucas s´haurà penedit de no haver-li donat un paper en qualsevol dels pseudo-episodis 1, 2 o 3. Perquè, i ací no faig cap broma, el seu és el mestre Jedi més pletòric que s´ha vist a una pantalla de cinema des del gran Alec Guinness.
Que la cabra t´acompanye...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada